La lletra petita
dins
com a recer d'un temps hostil.
La vida diu que és morta cap a fora,
el pou segueix amb les goles oibertes
esperant el salt:
el de les entranyes a la terra.
La veu xiuxiueja cel
i reneix una cosa tan escassa com perenne:
el petó d'amor del teu poema.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada