Potser és aquí la resposta.
Potser és una línea oculta
que només es mostra davant dels ulls
que la necessiten.
I quan aquestes lletres reconeixen la mirada,
alguna cosa dins es sacseja i vibra;
sigui el goig de l'ànima en entendre
que als llibres hi ha quelcom més
del que es llegeix,
sigui el seu plor i la seva cura.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada