És una estúpida sensació
la de sentir clavada l'espina
d'un sol moment.
Gota a gota,
vaig deixant anar l'essència
i em faig la morta.
Si em llences sorra als ulls,
no hi haurà cap retret
per part del meu silenci;
no cridaran les parets
ni es trencaran els vidres de la porta.
Cauré agenollada
en una cridòria de solitud
penjada dels meus cabells.
Encara tinc valor el valor de pensar en tu.
Encara estic desperta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada