Obsevo la negror;
ningú no arriba.
La voracitat dormida no obté resposta
d'una boca toráda:
aquesta veu ja no té lletres.
I en aquest silenci de pedra,
la tarda és un soroll insondable
que martelleja.
Obsevo la negror;
ningú no arriba.
La voracitat dormida no obté resposta
d'una boca toráda:
aquesta veu ja no té lletres.
I en aquest silenci de pedra,
la tarda és un soroll insondable
que martelleja.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada