Quan trobis a faltar el mar

Massa poques paraules

i el temps promès

ha quedat mort a les meves mans

sense avançar.

I és que avui ens juga en contra;

tu t'has despertat amb la veu massa alta

i jo amb la gola seccionada

i una enyorança obligada a callar.

De totes maneres,

hi ha una estupidesa que mai no m'abandona;

digues-li amor, digues-li emoció descontrolada,

ànsies d'estimar,

follia inmediata,

però tinc onades als meus ulls

plenes de sal

per omplir-te la mirada

quan trobis a faltar el mar.