s'ha quedat la tarda roja
-de sang-
dins l'absència
la ferida estranya
encara combrega amb la llarga lletania
de versos
que caminen,
orfes
pel full en blanc
mai no es va aturar el temps en aquell bes,
mai no hi ha haver una primera paraula
ara
la memòria
em plou a les mans com si res no em faltés
i, tanmateix,
la vida em plora de fam
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada