baixo
pujo
corro
retorço
cremo totes les meitats de la meva incertesa
amb el cos obert
sota un cel de tempesta
que ha de ser la clau
per trobar les respostes
però no les vull
he destruiït totes les preguntes
i només em limito a concentrar els meus esforços
en comprendre
allò que únicament expliquen les mirades
i quasi indesxifrables
llisquen pel precipici de la bogeria infausta
que es retorça dins de tots els somnis
com si estigués enamorada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada