per bé o per mal

Trencat

en un present confabulat

amb certes ganes de plorar.

Per fam de color,

per aquella caducitat de l'alegria

tan momentània,

tan instaurada en aquelles tardes

nostàlgiques.

Tanques la porta tan a poc a poc,

que ja no em fa cap bolcada el cor.
Apareix als meus llavis

una frase de disculpa

que ni jo puc creure,

i callo. L'amor m'emmordassa la boca

i espera fins que arribis al saló.

Compartim una cigarreta

i tremolen les copes de vi

davant de cada pipada d'incertesa.

És el que hi ha darrere de tants anys.

Un què tal, un jo bé, un jo també,

complint el tracte.

I aquest present alimenta un futur

protegit en una urna de cristall

fins que exploti, a al teva boca o a la meva,

ja sigui per bé o per mal.