Havia
arribat.
Per
les nostres mans
relliscaven
les paraules
que
ens havien ressonat per dins
durant
dies i setmanes.
No
ho havíem triat, va ser la nit
que
va posar els meus ulls davant dels teus,
i
els vaig obrir.
I el
cor, sempre protegit darrere un mur,
va
intentar fugir.
Però
els teus llavis ja havien fet una esquerda
al
mig del meu pit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada