121716

Aquestes esgarrapades als ulls

dels dies que passen, ignots, sense alè,

em trenquen la mirada. Els mots eixuts,

cansats d'esperar-te,

esdevenen infidels i es vesteixen

d'una preciosa cuirassa emocional.

Giro la cantonada i, entre les passes,

em trobo escrit al terra el meu destí.

Recullo les paraules i en un vas amb gel

me les bec d'una sola glopada.

Alço el cap, et miro els ulls

i un reflex solitari m'acarona.

Em guardo el secret al fons de mi

i segueixo caminant, fent passes curtes

per no sacsejar massa aquest desànim.

Absent, entre els mortals que em són estranys,

repasso mentalment aquesta història

i els records em rellisquen d'entre els dits.

I dius que tu vols aportar l'epíleg?

Desig concedit.