Passa al contingut principal

Sota la pell resseca

Sempre hi ha un vot de silenci en un poema.

Cercar en aquest blog

Microcosmos
Tempestes puntuals

Microcosmos
Tempestes puntuals

Microcosmos
Tempestes puntuals

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2017

Entrades

quan ja no té sentit

de juliol 29, 2017

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

tristesa

de juliol 13, 2017

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

fragilitat

de juliol 08, 2017

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Ze Pequeño, en un Microcosmos

Accedeix al perfil

Sàpigues que...

A voltes,

el record opac d'una ombra

em rodeja

i alguna cosa, al fons del cor,

em pren i em crema.

ja no tinc por de sentir-me externa;

ara danso la cançó feréstega

sota la pluja que em vesteix de vida.

Sento en veu escrita,

i quan camino,

les pedres a les butxaques

fan música de fons.

Taral·lejo la preciosa melodia,

sóc el meu propi emblema fet pedra;

he trepitjat totes les meves expectatives.

I aquesta és la història

2023 3
- de gener 2023 3

2022 23
2021 53
2020 21
2019 41
2018 26
2017 32
2016 38
2015 27
2014 13

Mostra'n més Mostra'n menys

Coses

A treasure trove
B.S.O.
Los días lluviosos de Ze
Poémame Revista
Poetitzant-te
Re-Read
Setenta Lunas
Ze a Poémame
Taller

És la Ze qui escriu

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Sempre sereu benvinguts

Microcosmos

Amb la tecnologia de Blogger