fragilitat

La fragilitat també pot trencar-se.
I aleshores no resta res útil ni digne al mirall.
Ni davant de nosaltres.
Ni tan sols per dins.
Les forces són les que són,
i no podem dibuixar cuirasses de cristall
que ens cobreixin les espatlles;
també acaben per trencar-se
i cauen damunt nostre els pedaços.
I a sobre, se'ns claven.

Són ferides que mai sagnen, no,
però a vegades els ulls vermells les delaten
i un temps amarg es cola entre les rialles.

Potser haurien de servir els records
per calmar la coïssor,
però és complicat
quan estan coberts de boira
i s'apareixen massa borrosos.

No importa.
A vegades la tristesa és un lloc on anar;
i a vegades aquest lloc és dins de nosaltres mateixos.