La tristesa va posseir la veu
i totes les flors van morir al mateix temps.
L'amor va intentar brillar
entre les dents del record,
però fou arrasat
per un eixam de silencis
en flames.
L'últim dia va passar
llençant-se als peus
d'una absurda esperança.
Vaig arrencar la teva veu de les teves paraules,
i com a regal pòstum
a les nostres mans,
es va esfondrar el cel.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada