Darrere de tot, la vida m'apunyala.
-boca de gebre que amarga-
La teva veu subtil m'arrossega a un buit pervers.
-em fas tan gran el fred...-
El cel afusellat en silenci s'esfondra
mentre, de les meves mans,
el ressò d'un sospir cau
fins a la seva pròpia tomba:
no hi ha cap somni que digui res.
Es fona a gris el dia somort,
i en aquesta pau ferida,
fa fred al cor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada