I es trenquen.
I no m'importa.
Amago el mal que el cos em frena
i pinto de colors
el cim de la carena
dels sentiments ocults.
I ja no em pinto els ulls.
Que l'aigua m'ofega,
m'arrenca la pintura
que em tapa i em disfressa.
I el crit que mori absurd
darrere uns llavis molls
que poc a poc s'assequen
S'assequen.
S'assequen...
I de tan sols,
i de tan secs,
es trenquen.
Feia molts dies que no et llegia i m'alegro d'haver-ho fet amb aquest poema tan preciós. Tens una manera de dir les coses que arriba al moll de l'os. Contenta de retrobar-te!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies! Per la lectura i per les teves paraules. Un plaer! :)
Elimina