I la nit ens parlarà poc a poc
dels vells somnis que encara no hem emmarcat,
i serem els dos els que plorarem
sense que l'altre tingui temps
d'adonar-se'n.
I potser ens mirarem als ulls,
i potse encara ens sabrem veure,
però el vent glaçat
ens deixarà els records esgilagarsats,
com si fossin tan febles...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada