El dia és una duplicitat callada
que amaga un rostre.
Als seus peus,
sóc un cos mut des del trenc d'alba.
Tot passa massa a poc a poc,
desperta el cel en una falsa esperança
que reprèn el cansament.
Encara no he tornatM
m'abraço callada a la llibertat de la llàgrima
dins d'un plor roent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada