Arran de mar,
la soledat tremolosa recorda encara
una ferida palpitant.
És el meu temps dins d'un cercla tancat,
les parets al voltant de la boca,
el silenci sagnant.
Un somni amagat recorre el meu temps;
emocional delit,
infinit univers,
i tan cruel el destí...
Reconeguts els ulls,
esde vé tan tendre el bes
com adorable el verí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada