sento que he caigut dins d'un apluja
li canto solituds,
ella es recrea en un somriure perfecte
que em debilita
vencen els cels ferms
a les nebuloses que es mouen
inquietes
buscant un vers que faci viure
li canto solituds...
i és que sento que he caigut en una pluja,
que dol la tarda sense tu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada