Les lletres arrugades es remouen
inquietes
sota la taula.
Crema l'espera,
un calfred lleu frega la meva esquena,
gemega el matí.
Tinc un petit record a la gola:
falta de paraules,
em calen altres llavis per a poder respirar.
Pronuncia'm
i seré a la teva vida alguna cosa més que distància.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada