He perdut el vers
a l'ombra de la teva mirada.
Però encara duc a les mans
el darrer sospir de la darrera lletra
que, tremolosa i ombrívola,
va caure al parany de la inconsciència.
Se'm remou el cor
en un mutisme ebri de distància,
i l'amor em diu que no sóc jo,
ni tu,
que érem nosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada