carrego la paraula aferrada a l'esquena
com la làpida de marbre
que porta escrit l'epitafi
de la poesia,
i encara que estigui famolenca,
no deixo de ser la mort de la que cresqué la teva vida,
amb la mirada abatuda
de la tempesta
carrego la paraula aferrada a l'esquena
com la làpida de marbre
que porta escrit l'epitafi
de la poesia,
i encara que estigui famolenca,
no deixo de ser la mort de la que cresqué la teva vida,
amb la mirada abatuda
de la tempesta
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada