Potser
quan les paraules cremen,
és que la pluja és a prop;
però sé
que no hi ha aigua capaç d'ofegar
en el seu plor
tota una foguera.
I sota aquest vent estrellat
-cendra per sempre-
comprenc
la nit
que abraça la tempesta.
Potser
quan les paraules cremen,
és que la pluja és a prop;
però sé
que no hi ha aigua capaç d'ofegar
en el seu plor
tota una foguera.
I sota aquest vent estrellat
-cendra per sempre-
comprenc
la nit
que abraça la tempesta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada