Dies espiral

 Sense entendre l'amarga filadura,

se'ns desmunten els ulls de tant mirar-la.

I no entendre.

I no saber. I no comprendre.

I no poder parar-la.

La gola crema.

Quina pèrfida estratègia la des dies espiral,

la falta de tendresa.

I és tan vital...

Qui no té un plany, té una drecera

directa al lacrimal.

Caiem;

caiem al clot profund de l'esperança.

Però la vida sacseja...

sacseja, retalla, doblega...

escapça.

Caiem,

i el terreny obre esquerdes als peus,

i és tan àrid...

I tu que marxes.

I aquí, tot, tan quiet...

On aquell hivern plàcid?

Sempre sonen passes,

mai no saps qui és.

I la mirada sempre acaba desmuntada.