contemples el dia des del penya-segat:
et bull el temps a les mans,
com una brasa roent
ningú no sap què hi ha darrere aquest ocàs;
una nit trencada,
un somni abstracte,
un deliri inesgotable
mire enrere i la mirada crema:
rere les lletres,
el camí està brut de sang
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada