Damunt la pell,
persisteix la mateixa absència.
Per sota,
la lluita desigual
-mort i vida-
d'error i creença.
Amb fúria àrida, retallo lletres fràgils,
-jamai seran un pont pels nostres llavis-
i cau la carícia
despullant la vida que resta al cor.
Arrenco els pedaços de poesia
que em vestien
mentre estrenyo entre les mans
la delicada follida
d'una ànima somorta que es va desfigurant.
Visc
amb una enyorança travada a la gola,
i no s'hi val plorar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada