duc a les mans
la contrarietat compungida del cos patent,
el simulacre de la tristesa
l'he fet pedaços
de les estelles
n'he fet una cadira
per esperar-te
perquè encara que rere els ulls
em plori el deliri de l'absència,
en una febril incongruència,
jo sempre t'he triat
a tu
és la precarietat
de la lucidesa
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada