em vesteixo de nit
per retrobar-me
en els miralls negres que ja no em miren
si fos silenci
ningún notaria el desencert de les meves mans
en buscar la vida,
i m'esgarrapo la pell escrita
ene els papers sempre inacabats
per tal de no sentir cridar la ferida
amb el cor a la mà,
signem la capitulació definitiva:
la nit beu de la meva nostàlgia,
jo em bec la nit per estar viva
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada