És la daga sempre.
Nosaltres,
moribunds i encongits en el record.
-que cruel l'enyorança en mans del temps-
Qui sap somriure encara entre les boires de Gener?
És la daga sempre.
La sang caient en l'ombra del petó
imperfectament perfecte.
Estimar, amor, aquesta mort
tan nostra,
tan selecta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada