que bombi la sang
i encengui
la vermellor del vi als llavis
escolteu...
ressona el cel a les mans
una altra vegada, alades,
i es reflecteix a les mirades
que et miren
-shhh... a tu....-
que et veuen brillar
és
la nostra espina dorsal:
una sola veu
i l'incessant
onatge
de la mar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada