al fons de la tempesta

i als plecs de l'oblit
una distància estranya
aferrada
al que és ara un cos malmès
ferit d'amor,

i s'arruga el cor al fons de la tempesta
que vibra 
somniant que trenca les cadenes
de seda
que duu als llavis
la vida

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada