A vegades el silenci
és com un parany sarcàstic de la vida;
i sembla que riu,
passant pels ulls de la tarda
com una ombra sense escrúpols
que ha perdut l'elegància.
Són silencis que criden massa
i tenen encara
la teva veu amagada entre les dents.
Són silencis que maten.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada