fa temps que et plou

un silenci solemne,

i les hores tan llargues,

i les nits tan denses

estàs cansada...

has caminat per fangs i profundes fondàries

emocionals

-de la vida pròpia, de la mirada baixa-

quants sols ardents i quantes llunes callades

al fons del pou encara deuen quedar paraules

i mans

i ànimes

et dol,

i quanta pena al cor...

però estàs cansada

fa massa temps que et plou