un passadís màgic,
llums taronges a ambdós costats
i una veu suau aferrada a la pell,
com un rastre fidel
del que un dia va ser
sense tenir forma ni consistència
somniar
un so de campanes davant del mar
i en mirar,
veure l'accés tancat
a l'altre costat del mirall
i no poder plorar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada