el crit de les hores
esfondrant el dia quan ja no es pot fugir
és maquiavèlic el desig de nit
coronant la testa somniadora
i en el primer raig de llum,
qui és que obre els ulls i fa sorgir la lluna?
al fons del cor, allà on resta oculta,
l'esperança esdevé un vestit negre de florst
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada