Es reflecteix a la paret
la por,
com si una aridesa colpegés la memòria.
Trèmula la tremolor de l avida sobre les parpelles,
plor als llavis.
Crido somni i tristesa.
En el ball de les ànimes retrobades,
em van trepitjar totes les paraules
i ara
és transoceànic el silenci.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada