En un instant silent
sé
que no m'ha passat el temps
pel teu record.
Que et vetllo el cor.
I en l'àmbit més brillant de la vida,
un amor,
un,
un de sol
que diu que dorm.
però jo sé que somnia...
En la magnitud de la ferida
la tristesa s'endinsa com un punyal
que no vull creure,
però que s'hi escola,
i em fa veure
com poden arribar a ser de llargs
dinou mesos de memòria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada