17

dins d'una lluminosa pau

es revolten els mots enllagrimats de silencis;

de la sang vessada,

el jonc que ha perdut la fermesa,

se'n fa bressol pel caminar dels dies;

no, res no és nou,

una malesa trista, una vida coratjosa

-una, moltes-
i un terra gris amarat de plor

món, miram de nou,

encara duc flors mortes al front