la vida agitada al ventre
la inestabilitat a les cames
el gest torçat
sóc un cos regalat a la ruïna
que busca un cel lliure on saltar
però em mosseguen les flames
d'una memòria ancorada a les paraules
ja no sé plorar
amor,
i el temps és clos
avui
a l'oblit
li poso el meu nom
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada