El llavi esquerdat no recorda el nom
ni la mà el desig;
respiració absurda que amaga una vida
que no em reconeix sense l'ombra al costat.
Mirada fosca que busca en el no-res,
precipicis que criden,
onatges que hipnotitzen el cos i l'ànima.
A les teves mans
sóc
terra apàtrida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada