una ombra enganxada al cor

fa certa pena saber

que duc una ombra enganxada al cor,

que la boira vesteix el somni,

i que és inútil no voler tornar

però és bonica la tristesa

quan a la memòria

hi ha una finestra

des de la que es veu el teu mar

i quan el teu cel plou,

digues,

poden els teus ulls sentir-me plorar?