el matí ha portat flors seques al ventre
una por arraulida a l'ampit de la finestra
espera el despertar del cos inert
amagat al llit
intentant fugir
del temps
l'abisme és dins dels meus ulls
l'aire fa olor de silenci
en algun racó del cor
la memòria
cou
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada