sense voler

desperto amb els dits blaus
em fa l'ullet el fred

-fa ja tant de temps...-

deixo anar el mateix xiuxiueig

i continuo sense comprendre'l

no és millor, no és pitjor,
no és ni dins, noi fora, ni aquí
ni tan sols possible
ni tan sols potser

és en mi, és no;
i és difícil viure sense voler