estello la veu cridant la vida
em trenco els dits arrencant les restes
de por i submissió
l'ànima crida
es dilueix el cos sense cap imatge de mi
dona en ruïnes
vull pensar que el cor reneix,
ho pregunto al vent
i fins i tot el vent ho admet:
no ets pas ningú.
em trenco els dits arrencant les restes
de por i submissió
l'ànima crida
es dilueix el cos sense cap imatge de mi
dona en ruïnes
vull pensar que el cor reneix,
ho pregunto al vent
i fins i tot el vent ho admet:
no ets pas ningú.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada