no tinc pretensions de veure'm
a l'altra costat de la vida
segueixo amagada
com una flor sense terra on créixer
no vull tornar-me a veure
si als ulls em brilla aquella absència
que ja no sap si riure o plorar,
perquè el somrís sona a llàgrima
i el plor li crema
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada