I pair la tristesa
tan freda, tan freda...
Que estàs cansada
de viatges intermitents i de nostàlgies
que s'ancoren a la gola com paraules mortes,
posant grillons a cada alenada de vida
que es presenta dèbil i somorta.
Et vull guarir la ferida que t'han fet els dies,
vull ser la teva resposta.
Si tu no en tens, a mi me'n sobra;
regalo el meu alè a la teva boca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada