és una,
una d’aquelles nits que no saps
si estàs trista o feliç
i ressegueixes amb els dits
les esquerdes que han escrit
a l'esperança
i tens mig cor enllagrimat
per una tremolosa sentència, i a l'altre meitat
certa ombra esquerpa i afilada
que mai no esperes
una,
una d’aquelles nits que no saps
si el negre del cel et surt de dins
o si és una petita llum
que s’enfila pels teus dits i se t'asseu als ulls
sense dir res
és una
una d’aquelles nits
que abraces destrament sense saber
per què està aquí
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada