ritual

S'ha acabat el temps de les paraules

i només queden els gestos que no sé desxifrar.

Vaig volant en cercles damunt la meva pròpia vida

i tu acoloreixes les meves ales amb versos

que es converteixen en cendra després de tocar-los.

Hi ha massa tanques rodejant la distància

i l'aquiescència de la llum

que ens hauria de marcar el camí

en encega els ulls. 

Ara entenc

que l'Alegria porta agafada de la mà a la Tristesa,

que s'acumulen tres de fredes i una de calenta

i que les emocions no admeten marxa enrere.

A mitjanit,

ja és un ritual recollir les flors de terra.