Han passat els dies
arrossegant-se pels simulacres d'incendis
que han assetjat els nostres somnis.
El lapse de temps que ens salvà de les adversitats
ens va fer caure de l'Olimp
per fer-nos mortals.
Ni tan sols ens vam queixar.
No vaig obrir la boca,
no vas moure els llavis,
van entrellaçar els nostres ulls en un núvol fosc
i vam marxar.
La puja goteja cançons cansades
i em tremola la voluntat
quan respiro aires de boira;
m'aferro a la darrera paraula
un et trobo a faltar titil·lant
amagat sota la llengua.
Sortiria,
el tancament comença a ser agobiant,
però encara plou fora.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada