Per un mot de mel
he tancat l'ànima en una urna
que no admet esquerdes
si no vénen de la teva veu.
L'edemà sempre sura en un anar i venir
dels records més afilats
i més amables.
La barreja es destil·la com un etern viatge
a les teves mans,
allà on m'assec,
sense fer soroll,
per llegir els versos que respires.
Quan ets a prop,
a mi em creix la vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada